top of page

DINÀMIQUES ORIENTATIVES DEL DIA A DIA

Les dinàmiques poden canviar depenent dels integrants del grup, de les necessitats individuals i les del grup, per això aquestes dinàmiques son orientatives:

Arribada: A partir de les 9, dedicar un temps relaxat per acomiadar-se de l’infant, sempre que es pugui. Ens sembla important arribar entre les 9 i les 9,30 per anar començant junts les mateixes dinàmiques. Si hi ha algun infant que sempre arriba més tard pot ser que li costi més fer la transició i entrar en alguna dinàmica perquè els altres ja estan fent cadascú la seva.

 

Esmorzar: quan els nens arriben deixen en un cistell el que han portat per l’esmorzar. Entre 9,30 h i les 10h el prepararem junts (qui vol) a la taula exterior (els que volen pelen la mandarina tallen el plàtan, col·loquen el menjar al plat dibuixant un mandala) i esmorzem tot cantant el “Nyam Nyam bon profit”. L’aigua està sempre a la seva disposició. L’esmorzar estarà a la taula fins que sortim d’excursió sobre les 11-11:30h.

 

Excursió: Sobre les 11-11:30h fem una petita sortida pels voltants de La Mandarina. Segons el moment de l’any, donarem una volta per les vinyes buscant raïm, nous, ametlles, pinyes, troncs, pals, fulles.. o investigarem racons, buscar troncs per escalar o fer cabanes. Sovint portem bosses i aprofitem per fer neteja del bosc recollint la brossa que hi trobem.

Si hi ha bastants infants molt petitons pot ser que dividim el grup i els més grans vagin d’excursió que poden anar més lluny i escalar i gaudir i els més petitons es quedin gaudint l’espai per a ells sols o bé descansant o dormint.

 

Dinar: Sobre les 12,30h. Rentem mans, posem el dinar a taula, cadascú el que ha portat, i un cop acabat, intentem que cada infant recull el seu plat i si vol el renta (depenent de la seva edat madurativa, son dinàmiques que les farem per anar entrant, sense forçar-les i des del gaudir l’esponja, el sabó, l’aigua, l’escalfor de l’aigua, col·locar el plat a l’escorredor i que quedi dret, ordenat. Tot pot ser molt interessant sempre que es faci des del gaudir, provar, imitar.

 

Comiat: Sobre la 13,40h recollim tot el que estigui fora de lloc tot cantant. En acabat ens asseiem a la rotllana de troncs on cantem alguna cançó i acabem cantant “l’Adéu Adéu.” És important que arribeu abans de les 14h (a les 13,45h o 13,50h depenent del temps que necessiti el vostre fill/a per acomiadar-se relaxadament i així sortir a les 14h puntuals.) Ens diem adéu de manera relaxada, comentant alguna anècdota del dia, o alguna cosa a ressaltar (si és alguna cosa que és millor parlar-la de manera més privada amb els pares buscarem la manera de fer el traspàs però no davant de l’infant).

La nostra mirada i manera de fer en relació a:

L’Espai

Volem que l’espai cobreixi les necessitats de totes les sensibilitats dels infants. A La Mandarina tenim l’espai exterior voltat d’una tanca baixa de fusta, amb moltes plantes per regar, observar i tastar; el sorral, un espai de gronxadors i hamaca; garrofers que donen molt de joc per escalar, recollir-se, amagar-se; l’espai te pujades i baixades que donen molt joc a nivell de psicomotricitat. La rotllana de troncs per pujar i saltar o per asseure’ns i cantar o explicar un conte, troncs, estructures, rampes per pujar i baixar, saltar i escalar; espai per manipular l’aigua; un espai de taules per menjar o fer alguna activitat; la caseta de fusta per estar més recollit on hi ha un espai de llit i coixins, un espai per dibuixar, i estanteries amb alguns materials (no masses perquè el més interessant és fora a la Natura). Encara tenim estructures per construir i idees per portar a terme. I després a les excursions que fem trobem encara més troncs, arbres caiguts, desnivells per escalar. En quan a psicomotricitat es nota molt lo interessant i ric d’estar a La Natura.

 

Material

Ens agrada utilitzar materials de la natura, jugar amb els troncs, branques, pinyes, pedres, cordes. També tenim algunes joguines a l’interior de la caseta, no masses perquè ens sembla més interessant està a fora a la Natura amb tota la seva riquesa. També tenim material del sorral pots, olles, pales, culleres, i material de jardineria, pales, rasclets, regadores. Intentem evitar el plàstic en lo possible.

 

Acompanyament

El nostre objectiu com a acompanyants és estar presents i acompanyar les necessitats de cada infant amb presència, amor i respecte, observar per veure què s’està donant en cada moment i poder actuar d’una manera o una altre, crear un vincle afectiu amb cada infant i anar creant uns hàbits i vincles amb el grup.

 

Propostes / Activitats

Al principi prima el que els infants s’adaptin al nou espai, a nosaltres i al grup, i anar creant uns hàbits que els ajudin a situar-se en l’espai i el temps, l’arribada, l’esmorzar, l’excursió, el dinar, el grup, el comiat. Per l’edat del grup no necessitin cap proposta més que anar investigant, jugant a la Natura, però depenent del ritme de cada infant, i del grup, observarem el que es dona i podem fer propostes senzilles, a través d’algun material, pintura, plastilina, fang, papers, cartrons, teles, cordes, fusta, pinyols, pinyes, pots amb diferents llegums, danses, cançons, titelles, construcció, tintura amb plantes, plantar, regar, llimar troncs per utilitzar-los...

 

Tacte, contacte, afecte, comunicació

El tacte és el primer sentit que desenvolupa l’infant ja dins la panxa de la mare, i és el sentit que predomina fins els 12 anys. Per l’infant és molt important rebre contacte corporal per sentir-se estimat. Procurarem afecte a través del tacte, abraçades, petons, carantoines, manyecs, pessigolles, Yuki. Sempre i quant l’infant ho desitgi, i a mida que ens tingui confiança suficient, mai de manera forçada, deixant que sigui ell o ella qui s’apropi i estableixi els seus límits.

 

La Força

Des del Seitai es té molt present la força vital de cada infant. Donar un cop cap enfora és una forma d’expressar aquesta força i és important no reprimir-la. Els infants han de poder experimentar amb la seva força, provar, sentir els seus propis límits i els límits de l’altre. També han de poder treure la seva força per dir que quelcom no els agrada o no ho volen, o per parar un cop.

Hi ha sensibilitats diferents, algunes sensibilitats esquivaran un cop, altres fugiran corrents (si poden córrer), altres oposaran resistència. Si l’adult para el cop, reprimint aquesta força, està parant la possibilitat d’expressar i experimentar del qui dona el cop i la possibilitat de defensar-se del qui el rep. Sempre i quan els dos siguin de la mateixa edat i estiguin en igualtat de condicions, deixarem que s’expressin i experimentin amb el seu cos i la seva força sense jutjar si donar un cop és bo o dolent.

 

Podem jugar a experimentar que se sent, desviar l’atenció si cal, veure si l’infant necessita atenció o només està provant. Entren moltes coses en joc i caldrà estar ben atent per actuar de la millor manera o no actuar (que també és actuar). Si hi ha un infant més petit i sense possibilitat de parar un cop, ho pararem nosaltres, els petits també veuen quant hi ha un nadó delicat i son molt curosos, cultivarem l’empatia en aquest sentit.

 

Si un infant està contínuament intentant descarregar la seva força mirarem de trobar una activitat en que pugui fer-ho a gust, com picar fusta, escalar, jugar amb coixins, també observarem si hi ha alguna part del cos que no flueix, i potser necessita moure’s, si està enganxat el moviment rotatori podem fer moviments de torsió per desencallar una necessitat biològica.

Igual que els cadells de lleó juguen, es llencen un sobre l’altre, es mosseguen, s’esgarrapen i proven la seva força perquè ho necessiten pel seu desenvolupament, els infants també ho necessiten i l’han de poder expressar d’una manera o una altre.

 

El Plor

Per l’infant és molt important plorar quant ho necessita. A través del plor allibera la tensió d’una situació difícil, pot ser una situació que no te res a veure amb el que acaba de passar. El dir-li “no ploris” quant necessita plorar, encara que sigui amb dolçor, el posa en contradicció amb ell/a mateix/a i fa que mica en mica es privi de plorar, o que ho faci sentint-se malament. És important acompanyar el plor de l’infant, estarem al seu costat, abraçant-lo si així ho desitja, deixant-li el temps que necessiti per plorar. Cada infant és diferent i potser un no voldrà que l’abracin, anirem observant per veure el que necessita cada infant.

 

El plor intens és totalment necessari i descarrega però hi ha infants que a vegades es queden enganxats en un plor, com si no poguessin sortir-ne, en aquest cas mirarem de desviar la seva atenció, explicar un conte o una cançó, provarem de trobar amb cada infant el que li vagi bé.

 

Llenguatge

El llenguatge és molt important i procurarem estar atentes per no manipular ni influir als infants a través de les paraules i el to. Procurarem parlar amb claredat, sense grans parrafades. Ser sinceres amb el que diem, sense contradiccions. Procurarem ser descriptives alhora de parlar, i no explicar- ho tot sinó deixar que els infants vagin traient les seves pròpies conclusions.

 

Autonomia

Amb l’autonomia ve la independència, la seguretat i la llibertat. Els nadons es tombaran, s’asseuran, es posaran drets i començaran a caminar quan el seu cos estigui preparat per fer-ho, per tant no els ajudarem en cap d’aquestes accions per no destorbar el seu ritme i desenvolupament. Si son més grans i ja caminen i comencen a escalar, pujar arbres, etc. també ho faran al seu ritme, provant tantes vegades com sigui necessari per fer-ho quan realment estan preparats. Respectarem sempre el ritme de cada infant sense ajudar-lo.

 

Quant un nen puja a un arbre per ell mateix, està preparat, té l’agilitat per fer-ho. Mentre que un altre que l’han pujat segurament es sentirà insegur i pot ser que caigui més fàcilment. No oferir ajuda a un infant que està esforçant-se per fer quelcom és important, perquè a més pot buscar una manera creativa de resoldre el problema amb que es troba, si li soluciones li prives d’aquesta possibilitat d’aprenentatge.

Auto-regulació (fred/calor/gana)

Per nosaltres és important respectar al màxim l’auto-regulació dels infants, partint de que estan connectats amb el que necessiten i que poden saber millor que nosaltres el que necessiten en cada moment. Per això a l’hora d’esmorzar ens sembla molt interessant tenir varietat en quant el que s’ofereix, a poder ser de temporada i ecològic, tant de fruita com verdura (pastanagues, cogombre, alvocat, tomàquet..), pa, tortites, etc., i que cada infant pugui triar segons el que necessita.

 

Si un infant no te gana o no te gana en el moment en que els altres estan menjant per nosaltres està bé, ha d’anar trobant la seva manera i el seu moment, el compartir el moment del menjar o no. Son molt petits en aquestes edats i per nosaltres no és important que estiguin asseguts a taula per menjar, hi ha nens/es que els agrada més menjar caminant o anant d’excursió i també està bé.

Amb el fred i calor passa el mateix, a vegades nosaltres tenim fred i pensem que ells també i els abriguem de manera excessiva i suen i passen calor, o bé al contrari. Anirem observant per poder saber si estan buscant un límit o simplement satisfent una necessitat. Els infants més petits que no es vesteixen sols també ens diuen moltes coses, cal estar ben atentes per captar-les.

 

Aquests son els exemples més clars però en tot moment hi ha auto regulació, triar amb qui o a què jugar, quan anar al lavabo, quan estar sol o buscar companyia son altres exemples.

També la febre o posar-se malalt és una forma d’auto-regulació del cos, el cos està sa i està complint amb la seva funció i enfortint-se. La nostra mirada envers un infant que te febre o un constipat o una malaltia lleu és positiva, no de “pobret que està malalt” sinó més aviat “que bé que el teu cos reacciona i s’enforteix”

 

Comunicació amb la família

És molt important comunicar-nos mútuament coses importants de l’infant, si és quelcom breu es pot comentar a l’arribada o a l’hora del comiat però si és quelcom sensible o extens millor si l’infant no està present. Sempre que tingueu la necessitat de parlar d’algun tema concret ens ho podeu comunicar per fer una trobada i nosaltres també ho farem. Trimestralment farem una tutoria.

 

La Televisió

Tot i que és un àmbit de casa, volem fer un apunt sobre què en pensem: sabem que és perjudicial pels infants tant petits estar exposats a la televisió perquè el seu aparell ocular i el cervell encara no estan preparats per rebre aquesta gran quantitat d’estímuls visuals a gran velocitat. A més entren pel canal d ́imatges i són rebuts com a realitat sense cap tipus de filtre.

Mirar la televisió a aquestes edats els pot ocasionar problemes en el desenvolupament del cervell i en l’aparell ocular, problemes en el son i en l’atenció, falta de concentració, hiperactivitat, substitució de l’experiència, absència sensorial, supressió de la imaginació, i estat hipnòtic. Per tot això pensem que com a família ho heu de valorar amb consciència i informar-vos bé abans de prendre una decisió en quant a què fer. Per altre banda sabem que a vegades és difícil evitar del tot la televisió, doncs a casa els avis, cosins, amics, se la poden trobar, si és així procureu triar, si podeu, els programes que siguin més lents de ritme i valoreu el contingut.

Criança respectuosa a la Natura des de la mirada del Seitai i l’Educació Viva

bottom of page